(Metafisica del grec μεά τά φυσικά, metá ta physikà, mes allá dels llibres de física)
Aristòtil concep la metafísica (que anomenava "filosofia primera") com la més elevada de les ciències, ja que es preocupa d'estudiar els principis suprems i primeres causes de la realitat.
L'antiga Grècia es localitzava a la zona oriental de la Mediterrània i va ser el resultat de la fusió de diferents pobles que van viure al sud de la península balcànica, les costes d'Àsia Menor i les illes del mar Egeu. Van compartir una mateixa llengua, religió, cultura i territori conegut com l'Hèl·lade, o "país dels Hel·lens". La connexió entre l'antiga Hèl·lade i altres grans civilitzacions com la Persa ens porta a comprendre que un coneixement antiquíssim era compartit i transmès entre les grans civilitzacions de l'antiguitat. Crida l'anteció per exemple, la referència de Plató a l'Atlantida en un dels seus més prestigiodes i reconeguts escrits, Els Diàlegs de Plató. Aquest coneixement té la seva font en els sacerdots egipcis de la ciutat de Sais, situada al delta del Nil. Per part seva, Proclo farà al·lusió al viatge que va fer a Egipte i relata com Crantor, filósof de la Academia platónica, va ser testimoni de la existencia d' unes inscripcions de l'Atlántida a la que ja s'había referit Solón.
L'ATLÀNTIDA ALS "DIÀLEGS" DE PLATÓ.
Ατλαντίς νῆσος (Atlantís nēsos) O LA ISLA-PENÍNSULA DE LA ATLÀNTIDA
Fresc a l'illa de Thera. Representa una ciutat-palau envoltada per diversos cèrcols d'aigua, amb els seus habitants abocats a les terrasses. Vaixells adornats, lleons, gaseles i dofins la reodegen. Font.
Tot això ens porta a tenir com a conclusió clara que coneixements veritablement importants i concloents per a la Humanitat, són en realitat llegats que arriben des de la nit dels temps.
Veient la història de la nostra societat, es comprèn perfectament que aquests coneixements no sempre són els que pot interessar al poder, que la societat conegui de primera mà i de manera imperativa. Al Vaticà hi ha una biblioteca antiquíssima que recull veritables tresors de saviesa, no precisament oberts al públic.
Metaphysica, Biblioteca Apostólica Vaticana, Vaticano
L'anomenada Biblioteca Apostòlica Vaticana (Bibliotheca Apostòlica Vaticana, en llatí
esta ubicada a la Ciutat del Vaticà. És una de les més antigues biblioteques del món amb una molt important i antiquíssima col·lecció de textos històrics. Prèviament, els manuscrits més antics que van iniciar a comformar l'actual Biblioteca Vaticana, estaven custodiats a l'anomenat Palazzo Laterano, que va ser construït sobre de l'antiquíssim palau papal anomenat Patriarchio Costantiniano, mil·lenari edifici de la Roma Imperial, i seu dels antics papes per mes de mil anys, i sorprenentment enderrocat per construir al seu lloc l'any 1485, el Palazzo Lateano. Presumiblement, la més antiga, valuosa i sobretot secreta informació, es trobava custodiada al Patriarchioo Costantiniano.
Cal recordar que la crema de llibres, i destrucció de valuoses col·leccions del coneixements més antics, han estat molt freqüents al llarg dels segles, com per eixemple, la biblioteca d'Alexandria, destruïda pels romans sota el comandament de Juli Cessar. La cèlebre Biblioteca d'Alexandria va ser creada pocs anys després de la fundació de la ciutat per Alexandre el Gran, el 331 aC, i tenia com a finalitat compilar totes les obres de l'enginy humà, de totes les èpoques i tots els països, que havien de ser «incloses » en una mena de col·lecció immortal per a la posteritat.
Cal preguntar-se si gran part d'aquest i altres escrits antics similars no van ser requisats i portats a llocs segurs, i segueixen existint en la data actual. S'estima que a la biblioteca Vaticana hi ha més de 100.000 manuscrits històrics, més d'un milió i mig de llibres antics o moderns, uns 100.000 documents impresos, fragments de pergamins de valor incalculable. És en realitat un llegat de la Humanitat. Tot i això, pocs d'aquests llibres són realment accessibles.
Al contrari del que es creu, el coneixement no està tan a l'abast de tothom, sinó a l'abast dels qui decideixen fer la seva propia recerca.
Les arrels del coneixement que va moure al moviment anomenat "Mentalisme" o "Nou Pensament" estan sens dubte en l'anim de saber més enllà del que el pensament i creença actual de la societat del nostre temps, considera admissible i dins del que podem dir, és el dogmatisme cientifista actual. Un dogmatisme que impedeix el lliure pensament a aquells que decideixen que és l'únic corrent del saber humà admissible i inalterable. Quan si hi ha alguna cosa d'alterable i en constant evolució és precisament el coneixement.
L'escola anomenada New Thouth i Mentalism, té un veritable mapa estel·lar de lliures pensadors, que en formes diverses i mai dogmàtiques, van consolidar la reconstrucció de sabers antics, convenientment oblidats, que concedeixen un poder espiritual, material i sobretot, social, a l'ésser humà. Aquest moviment va sorgir en les darreres dècades del segle XIX, època singular on l'autoconeixement del propi ésser, des d'un punt de vista espiritual, i pròpiament metafísic, allunyat de dogmes castrants religiosos imperants de forma oficial a gran part de la societat.
Publiquem aquí una llista de metafísics rellevants, la gran majoria autors de llibres d'èxit, homes i dones reeixits ells mateixos en la seva pròpia vida personal i professional.
Emmet Fox
Neville Goddard
Genevieve Behrend
Vermon Howard
Claude M. Bristol
Elizabeth Towne
Emma Curtis Hopkins
Raymond Charles Barker
William Walker Atkinson .
Thomas Troward
H. Emilie Carly
Catherine Ponder
Rober Collier
Myrtle Fillmore
James Dillet Freeman
Joseph Murphy
Ernest Holmes
Charles Fillmore
Florence Scovel Shinn
Prentice Mulford
Orison Swett Marden
Wallace Wattler
Towne (Elizabeth i William)
Ralph Waldo Emerson
Conny Mendez
Louise Hay
Proper episodi : Les lleis universals fonamentals.
Total dels episodis 7. Es publicarà un episodi mensualment.
Inscriu-te al BOOK CLUB per no perdre't cap article o activitat.
Comentários