Ens endinsem al món de les teràpies holístiques integratives, de la mà d'una experta terapeuta, Bego Vera, que ens explica la seva experiència i coneixements en el tractament de les emocions i salut, des d'una perspectiva artística i creativa.
V&M M. A la teva biografia et presentes com en una recerca constant d'ordre, equilibri i bellesa. Com t'ha influït aquesta necesitat en la teva trajectòria de millora constant per donar suport als altres en la seva pròpia recerca de l'equilibri interior?
Bego Vera. A través de les meves pròpies vivències i connexió amb la creativitat, he hagut de transitar moments molt caòtics on allò que jo sentia no era respectat, no es valorava, ni s'entenia. En aquells moments de crisi em vaig adonar que havia de respectar-me i integrar els meus valors i talents per tenir aquest ordre que jo necessitava,per aconseguir el meu propi equilibri personal, i per connectar-me amb la bellesa, que com va dir Tagore: “Quan sentim la bellesa, la reconeixem com la veritat"
Els moments de crisi, van resultar ser noves oportunitats que em van ensenyar de mirar dins meu, el camí per reconnectar-me amb la meva essència, i que tot el que necessitava estava vinculat a trobarme de la forma més autèntica, acceptant "les meves llums i les meves ombres". Aquesta crisi em va portar a un viatge d'autoconeixement que encara és viu, i ara sé que aquest camí creatiu i d'autoconeixement m'acompanyarà tota la vida.
Les meves diferents formacions: Ludoformació, Gestalt, Artteràpia, Risoteràpia, Gestió emocional, Constel·lacions familiars, em van portar a descobrir que una de les meves missions era acompanyar altres persones a descobrir els seus potencials, els seus tresors ocults, per resoldre els seus nusos i les seves crisis personals , i així poder vibrar en sintonia amb el seu equilibri i amb la vida que vulguin tenir.
En aquells moments de crisi em vaig adonar que havia de respectar-me i integrar els meus valors i talents per tenir aquest ordre que jo necessitava, i aconseguir el meu propi equilibri personal, i per connectar-me amb la bellesa, que com va dir Tagore: “Quan percebem la bellesa, la reconeixem com la veritat"
Per altra banda, la meva recerca de la bellesa m'ha portat a formar-me com a decoradora, dissenyadora de jardins i consultora de Feng Shui, de manera que aconsegueixo posar aquest ordre, aquest equilibri i aquest amor per la bellesa en els espais que habitem.
V&M M.També proposes teràpies basades en la creativitat per a adolescents. Com enfoques aquesta activitat i quines diferències hi ha entre treballar amb adults o amb els més joves ?
Bego Vera. L'adolescència és sens dubte l'etapa més conflictiva de la nostra vida, hi hem de deixar enrere el nen que vam ser, per connectar-nos amb l'adult que volem ser, és un moment on la persona pateix gairebé tot (d'aquí ve nom adolescència), i això el fa estar en confrontació amb els seus progenitors i amb el món.
Necessita crear-se i donar-se el que necessita, i de vegades no sap què és, i tampoc com demanar-ho, per això el seu sentiment d'incomprensió és una constant. Això fa que la seva ràbia, l'emoció més potent, estigui molt present com a defensa, per tapar moltes vegades la por i la tristesa que sent, per deixar anar el seu nen intern. És un moment complex, i l'acompanyament terapèutic és molt alliberador per poder transitar aquesta etapa. Necessiten deixar enrere els pares i això els produeix grans contradiccions i sentiments de culpa; deixar anar la fidelitat als seus progenitors i el que s'espera d'ell, per començar a ser fidel a si mateix, i trobar el seu camí a la vida.
La meva experiència en el treball amb adolescents en processos terapèutics individuals i grupals a l'Akadèmia de Borja Vilaseca i a l'Escola dels Sentits de Nu Díaz, m'ha mostrat els beneficis que representen per a ells: poder connectar amb els seus iguals, per sentir-se compresos. Parlen el mateix idioma i això els fa crear aquests grups d'amics que arriben a ser més importants que la família.
Tenen massa informació i necessiten buidar-se, i expressar amb imatges, colors, formes, coses que moltes vegades no poden verbalitzar "perquè on les paraules no arriben les imatges comencen a parlar"; aquets processos terapèutics els connecta amb el seu inconscient i els dona claus fonamentals que els alleujaran la seva càrrega, els ajudarà a entendre les seves emocions, i també els acompanyarà per definir millor els seus talents i els seus valors, a enfortir la seva autoestima, per construir una ruta de vida sòlida i equilibrada d'acord amb els seus propis valors. També per poder tenir una millor relació amb els pares.
En els processos amb adults, hem de recuperar aquest nen i aquest adolescent que vam ser, per agafar-los de la mà, per integrar tots els moments que van quedar inconclusos en aquelles etapes, per viure des d'una consciència integradora i saludable, on cadascú té el seu espai. Això aporta molta certesa, claredat i consistència per poder expressar i adonar-se'n, en quins moments de la seva vida actual parla el nen demandant, l'adolescent rebel o l'adult integrador, que assumeix les seves responsabilitats per prendre el poder de saber-se únic, reconciliar totes les seves etapes, i estar a la vida respectant-se i estimant-se, perquè l'amor més autèntic és el que sorgeix de nosaltres mateixos. Sense una autoestima saludable no sabrem connectar amb l'amor dels altres.
En tots dos moments, connectar amb la creativitat i l'art com a teràpia ens dona eines noves, que ens aporten i alliberen informació que moltes vegades, ni recordem, el que ens ajuda a curar, equilibrar, ordenar i deixar anar els llasts que no ens deixen moltes vegades avançar.
L'Alquímia Emocional sorgeix com un projecte que serveix per unir la informació dels dos hemisferis cerebrals, i aconseguir en conseqüència connectar la part lògica a la creativa.
V&M M. Entre les teves múltiples facetes, crida l'atenció els tallers que ofereixes "Alquímia Emocional". Com enmarques aquests tallers, i quins objectius es poden aconseguir per millorar la salut i l'equilibri interior?
Bego Vera. L'Alquímia Emocional sorgeix com un projecte que serveix per unir la informació dels dos hemisferis cerebrals, connectar la part lògica amb la creativa. Forma part d'un projecte que he creat Autoconeixement des de l'art i la creativitat. Aquest és el primer, els següents són: El nen interior, i el darrer, el Mapa del Tressor. Un viatge transformador en tots els sentits.
L'Alquímia consta de sis tallers, on utilitzant diferents eines i tècniques, acompanyo a comprendre la gestió de les seis emocions bàsiques: por, tristesa, ràbia, orgull, amor i alegria; segons el MAT (metamòdel d'anàlisi transaccional).
A través d'un procés cognitiu que explico per fer comprendre l'essència de cada emoció, reconnectem amb una meditació guiada i una visualització que ens ajuda a recordar vivències relacionades amb aquestes emocions, connectar-se amb els sentiments vinculats, i alliberar-los de forma expressiva.
L´Alquímia consta de sis de tallers, on utilitzant diferents eines i tècniques, acompanyo a entendre i comprendre la gestió de les sis emocions bàsiques: por, tristesa, ràbia, orgull, amor i alegria
Aquests records i vivències, i mitjançant un procés creatiu profund, ens connecten a una informació inconscient, que s'allibera a través de la creativitat innata a cada ésser humà.
Quant es traslladen totes aquestes emocions, records i sensacions a un paper, s'aconsegueix transformar-les en noves imatges que ens serviran per guarir aquests nusos emocionals, i aprendre a entendre que integrar allò que ens aporta cada emoció, ens situa en un lloc de coneixement , seguretat, equilibri i ordre, a més d'un benestar corporal immediat.
V&M M. A les teràpies de sanació holístiques se sent amb freqüència que cal "connectar amb el nen interior". Com descriuries aquesta necessitat, i perquè es considera tan important?
Bego Vera. Escoltar el nen interior, que ens habita i que és la memòria de tot el que hem experimentat i que viu dins nostre, ens ajuda a connectar amb aquesta forma tan vulnerable de sentir i d'actuar que s'activa davant d'algunes situacions específiques, sobretot aquelles que et porten a reviure situacions del passat. Aquest passat a on vam aprendre a modelar la nostra manera de ser, per sentir-nos acceptats i estimats, negant en molts casos allò que eren les nostres necessitats, tant físiques com emocionals.
En fer-nos adults, totes aquestes experiències que no vam atendre en el seu moment, ens col·lapsen i apareix la demanda d'aquell nen que no es va sentir vist i cuidat com el que necessitava.
En fer-nos adults, totes aquestes experiències que no vam atendre en el seu moment, ens col·lapsen i apareix la demanda d'aquell nen que no es va sentir vist i cuidat com el que necesitaba.
Aprendre a escoltar-lo per reconèixer el passat i aprendre'n. Donar-li el seu lloc -perquè ningú millor que l'adult sap el que aquest nen necessitava i no va tenir, ens permet connectar amb el nen, a través de processos terapèutics i els canals creatius tan lliures i tan lligats a la infància, perquè se sanin aquests records i les ferides que guarden. També per poder portar al present tot el bo que va tenir la infància, i que moltes vegades queda encobert.
La sanació es produeix en recordar que som la barreja ben equilibrada entre l'adult que soc, i aquell nen que en el camí va anar aprenent. Unir aquestes dues realitats ens han servit per enfortir-nos i per dirigir la nostra vida, i per aprendre a gaudir-ne .
V&M M. Has desenvolupat part de la teva activitat professional entre Segòvia, Santa Creu de Tenerife, Barcelona, Sitges,...explica'ns una mica més la teva experiència en aquestes ciutats, i quins són els teus propers reptes.
Bego Vega. Vaig néixer a Segòvia, i la cultura i els costums castellans em van marcar. La sobrietat i la manera de veure la vida amb austeritat van forjar el meu caràcter. Jo crec que la geografia ens condiciona no només per el clima, sinó també per la forma de viure. Aquesta primera etapa de la meva vida va estar marcada per una adolescència molt rebel. No volia acceptar la realitat que m'envoltava, no em sentia còmoda ni realitzada, i amb dinou anys i aquell impuls inconscient que té l'adolescència, vaig sortir de Segòvia, sense saber gaire bé cap on. El meu primer destí va ser Madrid, que em va aclaparar. Acostumada a una ciutat més petita, la gran ciutat em va espantar, i no em vaig adaptar. Per això vaig decidir conèixer altres terres, i una amiga que se n'anava cap a les Canàries, em va animar a anar amb ella.
El meu salt a l'arxipèlag canari, a l'illa de Tenerife, em va fer veure les coses amb una perspectiva mes lleugera, i aquest temps dels vint anys, en el què vaig gaudir de les illes afortunades, vaig representar l'oportunitat de contactar amb un món vegetal molt abundant, gràcies al seu clima benèvol. Allí vaig descobrir la meva passió per les flors i les plantes, i vaig realitzar cursos per començar a dissenyar els meus primers jardins, d'una manera autodidacta. Aquesta connexió amb el món natural, m'ha acompanyat des d'aleshores, i les flors i les plantes, sempre han estat presents a la meva vida.
La meva etapa canària, també em va aportar la connexió amb la meva creativitat, cosa que a causa de la meva educació, mai no vaig poder viure ni experimentar. Vaig connectar primer amb la ceràmica aborigen que em va apassionar, al poder experimentar amb la forma i el volum. Gràcies a aquest descobriment vaig decidir començar els meus estudis amb els volums i l'escultura com a especialitat.
D'aquesta etapa tinc molts records. Vaig tenir el meu primer taller, on treballava amb diferents tècniques escultòriques, i amb la creació de peces úniques fetes amb diferents materials. Va ser una etapa molt rica i abundant en experiències i sempre envoltada d'aquell valor que m'aportava la força d'aquesta terra i la seva naturalesa.
Circumstàncies familiars, em van fer tornar a Segòvia, i amb tot el bagatge adquirit, la meva recerca creativa, em va portar a experimentar amb l'escultura en vidre, material fascinant, per la seva llum i transparència. Vaig fer la meva formació com a consultora de Feng Shui, perquè la recerca de la bellesa i l'equilibri dels espais m'entusiasmaven. Va ser el moment de fer un dels meus somnis, dirigir una galeria d'art. Tot va encaixar i va ser un projecte molt bonic, etapa rica en experiència i en coneixements, ja que va ser una galeria on a més de realitzar exposicions artístiques, vaig poder desenvolupar moltes altres activitats culturals: presentació de revistes d'art, recitals poètics, festivals de curts, presentacions de llibres. Un moment d'esplendor professional que no m'omplia, perquè la meva crisi personal, era molt evident, no trobava sentit a una part de la meva vida, i com que sóc una cercadora nata, el meu primer vincle amb Barcelona va ser per contactar amb el món de les teràpies i el creixement personal.
Aquest va ser el motiu pel qual em traslladar a viure a Barcelona, on em vaig poder formar com a terapeuta gestalt, emocional, creativa, i darrerament com a constel·ladora familiar. Després d'anys de cursos, tallers i formacions, vaig crear el meu projecte Bego Vega "Camí Creatiu", en el què vaig començar a forjar el meu projecte personal basat en les meves formacions i aportant a totes elles un toc de creativitat, en els quals unia totes les meves eines, per crear diferents tallers tant grupals com individuals i també en col·laboració amb altres centres. Alguns vinculats amb l'adolescència, com ja he explicat abans, perquè acompanyar els adolescents em fascina.
He anat combinant la meva faceta de terapeuta, amb la de dissenyadora de jardins, i instal·lacions florals. La pandèmia em va fer tancar el meu local, i em va portar a Sitges, on he seguit realitzant els dos vessants professionals i des d'on tinc previst fer el salt a Mèxic, país que m'atrau per moltes raons des de fa temps, i on vull experimentar amb la seva cultura local, i comprovar quines sorpreses amaga per a mi aquest país. De moment sé que es complirà un altre dels meus somnis, conèixer el santuari de les papallones monarques a Michoacan. La resta, la vida ho anirà dient.
V&M M. Gràcies per les teves respostes, destacaries alguna cosa més que creguis significativa explicar a la nostra audiència?
Bego Vera. Hi ha una reflexió que m'agradaria aportar, la importància d'integrar la creativitat i els processos creatius a l'educació i en qualsevol situació quotidiana de la vida. Crec fermament que és un potencial desaprofitat, i és necessari i fonamental per atrevir-nos a experimentar i crear, no només en àmbits artístics, sinó de qualsevol manera que cada persona pugui aportar el seu gra d'originalitat i els seus potencials al que fa, des d'un plat de cuina, fins a la manera de vestir-se o col.locar unes flors.
Qualsevol procés que fem té implícit el potencial terapèutic que aporta la bellesa i la creativitat.
La importància d'integrar la creativitat i els processos creatius a l'educació i en qualsevol situació quotidiana de la vida. Crec fermament que és un potencial desaprofitat, i és necessari i fonamental per atrevir-nos a experimentar i crear, no només en àmbits artístics, sinó de qualsevol manera que cada persona pugui aportar el seu gra d'originalitat i els seus potencials al que fa, des d'un plat de cuina, fins a la manera de vestir-se o de col.locar unes flors.
BEGO VERA
Terapeuta Humanista
Comments